Emocions

Davant d’una societat mancada de competències emocionals cal fer un gir i afavorir el pensament divergent.

  • No hi ha emocions bones ni emocions dolentes. No hi ha emocions que cal reprimir ni altres que cal expressar.

Les emocions existeixen, i totes i cadascuna d’elles tenen la seva motiu d’existir.

-:-

Més info al 973 809 777 o entra a Psicologia infantil i juvenil

Rabietes

*TOTES* les emocions són necessàries i tenen la seva funció.

La ràbia, la tristesa i la por a vegades s’etiqueten com a emocions “negatives” i són socialment rebutjades, ja que incomoden (sobretot als adults). Tenim la tendència a amagar o reprimir aquestes emocions (“no ploris”, “no t’enfadis per això”, etc.) mentre que el més saludable és que aquestes es puguin expressar. Per començar, parlem de “rabietes” (paraula amb connotacions despectives) quan volem parlar d’expressió de la ràbia, una emoció com una altra.

Els premis i els càstigs solen ser una de les eines més utilitzades per a pares i mares per aconseguir inhibir aquesta ràbia. En aquests casos estem reprimint les emocions dels nostres fills, no estem permetent que connectin amb ells mateixos i amb allò que estan sentint.

Sentir ràbia és legítim, així com també ho és sentir por o sentir alegria. La ràbia té la funció de defensar-nos del què creiem que és injust o considerem un atac. Fa que estiguem atents i cuidem dels nostres drets.

És molt saludable que els nostres fills/es expressin aquesta ràbia quan ells ho considerin. I han de saber que sentir ràbia no és motiu de rebuig (“t’ignoro”, “et castigo”, “no m’agrada que facis això”).

Això no significa que sempre que un nen s’enfadi es sortirà amb la seva (potser s’enfada perquè es vol menjar 10 xocolatines). Una cosa és validar l’emoció i acompanyar-la, i l’altra són els límits (sobretot en relació amb la salut i el perill).

És necessari que els adults acompanyem aquests moments de ràbia quan són petits per ajudar-los a regular-los emocionalment, i així en un futur, ells mateixos seran els que es podran autorregular.

Pel que fa a les emocions, tots els nens i nenes són diferents i tenen necessitats diferents. No hi ha miracles que serveixin per a tots, ni allò que funciona una vegada funcionarà sempre.

A tu i tu som conscients de la importància de les emocions i de les dificultats en les quals ens trobem avui dia nens i adults per a gestionar-les. Per tant, _estem treballant en un projecte d’emocions per als més petits de la casa_. Estigueu atents perquè en breus us donarem més informació!

Demana cita trucant al 973 809 777 o entra a Psicologia infantil i juvenil

Pantalles i videojocs

  • Limitar l’exposició davant les pantalles:

Cada vegada més experts afirmen que “ NO s’hauria d’exposar als nens menors de 2 anys a les pantalles” ja que els nens es troben en ple desenvolupament del cervell. Estar davant de pantalles els converteix en “objectes passius”, la televisió (o tablet, o mòbil…) s’encarrega de proporcionar tots els estímuls i la majoria de vegades excessius. Allò saludable és que en aquestes etapes el nen INTERACTUÏ amb les persones del seu voltant. Que hi hagi diàleg, estímuls i respostes, que la relació sigui bidireccional i humana (i no pas unidireccional i tecnològica).

  • Zones lliures de pantalles:

No és necessari tenir TVs a les habitacions ni a les zones d’estudi. Adormir-se amb la TV és un mal hàbit, hi ha diversos estudis que relacionen la llum blanca de les pantalles amb una mala qualitat de la son.

  • Moments lliures de pantalles:

Tenir la televisió “de fons” mentre es menja distorsiona l’ambient familiar i afavoreix que el focus d’atenció sigui la televisió i no pas la conversa. El mateix passa amb els mòbils, la majoria de whatsapps i trucades poden esperar els 30’ que dediquem a dinar o sopar en un dia de cada dia. No podem pretendre que els nostres fills desconnectin de les pantalles i nosaltres estar pendents del mòbil les 24h del dia. Donar exemple és important!

  • Contingut supervisat, de qualitat i adequat a la seva edat:

És igual que siguin “els únics” de tota la classe que no juguen a un determinat joc violent. Si no els correspon per edat i contingut, no hi poden jugar.

  • Els videojocs estan dissenyats per ser addictius:

Actuen sobre els “circuits del plaer” mitjançant recompenses. Aquestes recompenses (en forma de “likes”, premis en un joc, monedes virtuals…) afavoreixen la segregació al cervell d’una substància que s’anomena dopamina i aquesta reforça el circuit del plaer. És difícil desenganxar-se d’una cosa que ens genera sensació de benestar constant.

Així doncs, l’ús abusiu de pantalles i videojocs no és saludable i cal regular el temps d’exposició i la qualitat dels continguts. Serà més fàcil si els oferim propostes alternatives atractives, com per exemple jugar a jocs de taula o sortir al carrer.

Demana cita trucant al 973 809 777 o entra a Psicologia infantil i juvenil